dijous, 29 de novembre del 2007

PIGANT-SE NO S'ENTÉN LA GENT

L'altre dia a l'hora d'estudi vam llegir un conte que ens va agradar escoltar. Vam trobar que estaria bé compartir amb els companys i companyes que van a religió, així com amb tots vosaltres. A veure què us sembla?

Fa un matí molt polit, un dia perfecte per anar d'excursió a la granja de na Maria.
- Posaré aquest panet a la motxilla i partim, Àlex -diu na Laura.
- Corre! -li respon n'Àlex-. Se'ns fa tard!
Na Laura i n'Àlex han quedat que passarien per ca en Panotxa i en Mole-Mole a recollir-los. En arribar-hi, troben els seus amics mirant la televisió.
En Mole-Mole té cara d'estar molt empipat.
- Què et passa, Mole-Mole? -li demanen.
- Són les notícies... Parlen de la guerra i això em posa de molt mal humor.
- Panotxa, què és la guerra? -diu n'Àlex.
- La guerra és... mmm... La gent es baralla; destrossa el que és de l'altre.
- Però, per què? -demanen els dos fillets.
- Perquè volen alguna cosa que l'altre té. Perquè no els agrada com són les altres persones. O, simplement, perquè pensen diferent -respon en Panotxa.
- Què trist! La guerra és horrible! Les coses es resolen xerrant! -diu n'Àlex-. Açò és cosa de grossos. Jo mai no faria una cosa així!
- Ni jo tampoc! -va exclamar na Laura.
En sortir de la casa es troben amb en Quim i el conviden a anar amb ells. Pel camí, li comenten a en Quim la notícia de la guerra. El fillet està d'acord amb na Laura i n'Àlex: Com es pot barallar algú, per pensar diferent que un altre?
Quan són a la granja, na Maria, la pagesa els mostra un ase nou que tenen al seu lloc.
- El vam dur ahir -els comenta.
- És preciós! Què suau! -diu na Laura fent-li una abraçada. Com es diu?
- Encara no li hem posat nom -respon na Maria-. Si en pensau cap, l'hi posarem.
- Què us sembla "Caramel"? -crida na Laura.
- Quin nom és aquest per a un ase? Li va molt més un altre nom, com per exemple: "Valentino"! -respon en Quim.
- D'acord, va! Ei, Quim, no cal que cridis. Na Laura només donava la seva opinió -diu n'Àlex.
- "Valentino" és un bon nom. Es dirà així -imposa en Quim.
- Sí i què més! Tu sempre vols tenir raó, Quim. T'estàs passant! -li retreu n'Àlex.
- Com que em pas? Tu sí que et passes -diu en Quim, donant a n'Àlex una petita empenta.
- Per favor, no us baralleu -suplica na Laura.
- Escolta, a mi no em toquis! Què t'has cregut! -es defensa n'Àlex.
Per sort en aquest moment arriben en Panotxa i en Mole-Mole.
- Però, què esteu fent? -diuen l'ós i l'esquirol.
Els fillets els expliquen el que passa. En Mole-Mole queda pensatiu i diu:
- Aquest mateix matí estàveu horroritzats perquè us explicava que a la guerra la gent es baralla per pensar diferent. No dèieu que això era cosa de grans, que no ho faríeu mai vosaltres. Doncs, bé, ho esteis fent?
Així que, aquesta vegada sense discutir, van decidir entre tots que l'ase es diria "Núvol". Els fillets havien après una cosa molt important: respectant els altres, es poden aturar les petites i les grans guerres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada