divendres, 29 de gener del 2010

4tA EL TIMBALER

dijous, 28 de gener del 2010

4tA JINGLE BELL ROCK

4tB JINGLE BELL ROCK

4tB EL TIMBALER

dissabte, 23 de gener del 2010

AtLeTiSmE dIvErTiT

El passat dimart i a través d'una proposta del CIM va venir a l'escola un representant de la Federació i ens va proposar una sèrie de jocs per conèixer diferent modalitats de l'atletisme. El proper dimarts ens oferirà unes activitats per a conèixer la resta de modalitats i els/les que estiguin interessats/des podran fer equipets de 5 i participar a les diferent trobades que es celebraran a Menorca.
Ens va dir que l'equip guanyador a Menorca anirà a competir a Mallorca amb les despeses de viatge cobertes...


dijous, 21 de gener del 2010

M'hi he envestit i m'ha agradat ...

Sí, ¡yo soy el de Educación Física! Formo parte de un cuerpo especial, de un grupo de docentes privilegiados, de un una banda de ilusionados, de los que conectan con sus alumnos, de los que valoran la educación en toda su globalidad, de los que tratan de mejorar día a día, de los que se sienten solos en los Claustros, de los que las familias no solicitan su acción tutorial, de los que pasan frío y calor por esos patios, de los que todavía les queda mucho por aprender, de los olvidados por la administración... Si, soy el de Educación Física.
Cuando los cimientos de la escuela se tambalean porque sus enseñanzas han dejado de interesar a nuestros alumnos, la Educación Física se muestra como uno de los pilares que aún la sostienen. Los niños vienen al cole de otra manera cuando toca "gimnasia". Llegan con ilusión y motivación. ¿Qué se le habrá ocurrido al maestro? ¿Maestro que vamos hacer hoy?. Esas preguntas nos llenan de satisfacción y aumentan nuestra maltrecha autoestima. Es entonces cuando nos colgamos la placa en el pecho, como si Sherif se tratara. ¡Somos los de Educación Física!. image
Con nuestros alumnos nos sentimos importantes porque ellos nos valoran. Cabalgamos de clase en clase como un "Llanero solitario", porque somos los de Educación Física. Nuestros alumnos están ávidos de dar su clase de Educación Física, recogen rápidamente los libros y sus enseres en cuanto abrimos la puerta del aula, esas caras aburridas se transforman, los ojos le brillan, echan chispas, en sus rostros se empiezan a dibujar sonrisas, están impacientes, se mueven de las sillas, se nota un cierto nerviosismo por salir al patio cuanto antes, ha llegado el de Educación Física.
Somos especiales porque nuestra asignatura es especial, aprovechemos su motivación intrínseca. No dejemos escapar esa gran oportunidad educativa. Apriétate el cinturón, colócate bien la placa, ajústate el sombrero y vamos a jugar, vamos a crear situaciones de aprendizaje en donde los niños se sientan a gusto, seguros, ilusionados, con ganas de moverse...
Aprovechemos la motricidad para educar, formemos personas competentes, trabajemos sus emociones y sus relaciones sociales, hagamos de ellos personas más autónomas y autosuficientes, mejoremos su autoestima, fomentemos su creatividad, desarrollemos su capacidad de esfuerzo...
Olvidemos nuestras frustraciones profesionales, esquivemos las zancadillas que nos pone la sociedad, ignoremos los prejuicios sobre nuestra área. Somos como los "Hombres de Harreson" o el "Equipo A", como Chuck Norris, Rambow o Superman. Sintámonos orgullosos de lo que somos. Te vuelvo a decir, somos un cuerpo especial.
Nos reducen los horarios, se nos marginan de las competencias básicas, ¿y la competencia motriz, dónde está?, la especialidad desaparece de la formación universitaria de magisterio, ¿a dónde vamos a ir a parar?... Quieren alumnos competentes, ¿pero en qué? En lengua, matemáticas y en el conocimiento e interacción con el medio. ¿Y las otras cinco competencias? ¿Quien las va a desarrollar? ¿Cómo puede interactuar un niño desde su pupitre? ¿Como puede mejorar su autonomía personal si no ha desarrollado sus cualidades y habilidades y destrezas motrices? ¿Cómo puede interactuar con los demás si sólo puede relacionarse con los compañeros de las mesas que hay a su alrededor?...
Está claro que somos un "grano en el culo" para la administración, entorpecemos los horarios, nos tienen que suplir las bajas con otros especialistas, no lo pueden hacer con los de apoyo o con otros docentes del centro. Ahora todos generalistas y volvemos al dicho de antes "El maestro Liendre de todo sabe y de nada entiende". Sí, en eso parecer ser que consiste una educación de calidad, en crear un profesorado más técnico (la carrera durará 4 años), pero menos especializado en nada.
¡Somos los de Educación Física! Desafortunadamente que poco nos quedará por serlos. Nos están pidiendo la placa y el arma, pero si al final todos somos generalistas, no olvidéis vuestras raíces, porque ¡Somos los de Educación Física!

PLÀSTICA.: UNA INSTAL·LACIÓ

Una instal·lació és una obra artística no permanent. L'artista la monta, i una vegada acabada només queda en el record o en les imatges preses. El gust és montar-la.

La consigna era que cada persona havia de dur tres objectes a la classe el dia de Plàstica, que no els rompríem i que ens els podríem tornar a endur a casa, però no sabien què en farien.

Avui, han posat en comú els objectes tots els que sèin a la mateixa taula, i han composat un cos humà ben imaginatiu. Aquí en teniu les mostres i els seus autors.

UNA INSTAL·LACIÓ: La persona objecte



La cara és una capsa, els ulls un yo-yo i una capseta, el nas una pilota de tennis, la boca una càmera de fer fotos, el coll un peluix petit i el cos un peluix més gros, un braç està fet per una cartera i una baldufa i l'altre per un estoig d'ulleres. Les cames són un póster i un necesser.

UNA INSTAL·LACIÓ: Pikachu-man



Primer hem posat el ventrell, el gormiti,el pito, el moixet i la munyeca dins el pot. (Ho haviem d'emprar tot i ens feia nosa)
Damunt el pot hi hem posat una carpeteta amb una carta damunt. Després una grapadora, un àlbum i damunt de tot en Pikachu

UNA INSTAL·LACIÓ: Sant Antoni



Hem fet Sant Antoni. Hem emprat un collar per formar el cap i un tazo i un rotlle de celo per fer els ulls. Una gafa d'estendre i un boli i dues peces de lego per fer els braços, dues tapadores de capsa per fer el cos, una camplana i una paperina per les cames, un iman i un gormiti per la camisa i un porquet de peluix perquè sigui el porquet de Sant Antoni

UNA INSTAL·LACIÓ: Un cos format per objectes



La pilota és el cap, una goma i una maquineta són els ulls. La campana és la llengua, dues bragues (del coll) són els braços i una capsa de palillos xinos les cames. Dos llibres són la panxa, quatre llapis les costelles i un bòtil l'estèrnum.

UNA INSTAL·LACIÓ: El robot marxós



Hem fet un robot amb molt de material. El cap està format per una bossa, una carabassa és el nas, els ulls són una bolla rompuda i un coletero. La boca és un subratllador. El troc és un coixí, l'estoig el pit i un cub i un calaixet fan de llonbrígol. Dos calaixets són els peus u una baldufa i unes tires de braços

UNA INSTAL·LACIÓ: La senyora xinesa



LA SENYORA XINESA.
El seu cap és una espelma, dues grapes són els ulls, l'escaire és el pès, la bolla és el coll, el boli són els braços, un joc és la panxa, les grapadores són les cames, les pintures són un tros de cama, la cartera és el llit, el pot de bolis és la punta del llit, i el cavall, la decoració

CALCULANT DISTÀNCIES



El dia que vam arribar a Son Putxet, només baixxar del trole ja va començar a ploure, i el camí fins a les cases el vam fer en un tres-i-no-res, però volíem saber quant havíem caminat.
A l'escola tenim un mapa de la zona. El vam observar i vam arribar a les següents conslusions:
. Un mapa o un plànolserveix per consultar quan no saps on anar. T'orienta
És un tros de paper que mostra on hi ha algun lloc. Sempre és vist de dalt.

. El que tenim és un mapa físic.

. Llegenda és una paraula polisèmica. Sabem algunes llegendes i no es semblen de res amb la que hi ha al mapa. Aquí t'explica què volen dir els dibuixos.
Les corbes de nivell indiquen si hi ha muntanya o clot. Nosaltres vam veure la pedrera de Santa Bàrbara que enmig medeix 54,55m.

. Escala també deu ser polisèmica. Aquí diu que cada cm. del mapa representa 50 m. caminats en realitat.

. ARA MEDIREM EL CAMÍ. Amb quina eina ho podrem fer?
Per medir el camí del plànol no ens serveix ni el regle ni la cinta mètrica. Emprarem un fil.
Entre tots els del grup aguantàvem el fil i hem pogut comprovar que media 27 cm., que quan ho hem multiplicat per 50 ha sortit 1.350 metres. Tampoc no era tan curt el camí.

La nostra intenció era arribar també a Sant Llorenç de Binixems, sa Cova de sa Bruixa i Sa Bassa. Hem tingut curiositat per saber quant hauríem caminat, i ens ha sortit 2.990 metres, només l'anada!
Ens va saber molt de greu que plogués i no hi poguéssim anar, però també ens vam estalviar una bona caminada!!
Avui a Plàstica hem fet una instal·lació.
Primer na Rosa ens va dir que duguessim tres objectes de casa sense saber per a què serien.
Avui hem ajuntat les coses que havíem duit els quattre de la taula i en grup ha dit que havíem de construir un... COS HUMÀ!
...I ens han sortit aquests personatges ben divertits:



Açò és en FRIKI NYAM

Nosaltres hem construit un FILLET FET DOBJECTES


Aquí tenim EL ROBOT HUMÀ






Així ens ha sortit en XINXIXINO













Us presentam en DON INSTAL·LAT








Aquest és en XIPRIS










I aquest nom EL COS ROBOT